NSFW

Video (2018, HD, 1:1, 2min) i 12 escultures (2022, 20×20 cm)

NSFW és l’acrònim de Not Safe For Work, emprat principalment per als continguts en línia que no és recomanable obrir en un ambient públic com el laboral. Les imatges pornogràfiques formen part dels continguts no aptes per a la feina.

Aquesta xarxa GAN ha estat entrenada amb un dataset d’imatges pornogràfiques. El dataset d’entrenament és un corpus d’imatges i representacions altament codificat, on postures i motius es repeteixen constantment amb diferents cossos. El tipus d’imatge que produeix la xarxa entrenada desfà aquesta imatge pornogràfica normativa i imagina un amalgama de carn i forats, destruint qualsevol representació de cossos individuals. L’espai latent es concep com un anàlisi o un retrat distorsionat del dataset, donant lloc aquí a una contra-imatge de la pornografia. Donat que la pornografia és un dels principals continguts d’Internet (o això ens diuen), aquest espai latent podria ser també un retrat d’Internet l’any 2018.

Si una persona és incapaç de distingir un contingut pornogràfic en les imatges generades per aquesta xarxa (són imatges de tendència abstracta sense contingut representatiu realista), els filtres anti-pornografia de xarxes socials com Twitter sí que identifiquen les imatges d’aquesta xarxa com a contingut sensible.

Del text de sala de l’exposició Biennal 2064 (2022–2023, Bòlit, La Virreina i Centre del Carme) que fabula sobre artistes i fets futurs:

Durant la seva primera etapa, Kriska Li es va apropiar de les eines i les estètiques del capitalisme oracular per experimentar amb les representacions del cos. NSFW és una peça arquetípica d’aquest període: es tracta d’una xarxa entrenada amb milers d’imatges pornogràfiques. Un corpus d’imatges i representacions altament codificat, en què postures i motius es repeteixen constantment amb diferents cossos. El tipus d’imatge que produeix la xarxa entrenada desfà aquesta imatge pornogràfica normativa i imagina una amalgama de carn i forats; destrueix qualsevol representació de cossos individuals. Posteriorment, l’artista va elaborar una sèrie d’escultures en resina basant-se en les formes del vídeo. La intervenció es va interpretar com una expressió de la problemàtica relació entre les abstraccions digitals i el malestar del cos.