Notes sobre l’algoritme

Aquests aforismes s’han generat amb una xarxa neuronal d’aprenentatge profund entrenada pel col·lectiu estampa amb textos sobre política, filosofia, art, ciència i tecnologia, així com novel·les de ciència ficció d’autors de diferents èpoques. Aquest entrenament s’ha refinat amb el llibre Notes sobre el cinematògraf de Robert Bresson, amb l’objectiu d’ensenyar la xarxa neuronal a escriure aforismes. Per a la generació de textos s’ha fet servir la paraula “algoritme” com a peu forçat. Un cop generats, Estampa ha fet una selecció dels aforismes més significatius.
Text publicat originalment a A*Desk dins la sèrie “Retracció” comissariada per Peter Freund.

 

 

Notes sobre l’algoritme

 

L’algoritme. Com funciona!
L’algoritme. Dos cops em dirà: “No s’ha de creure massa”.
L’algoritme. Merda de l’ordinador.
L’algoritme. Un ordenador amb una pel·lícula de butxaca!
L’algoritme. És el que tu no has d’esperar.
L’algoritme. En expressions, etcètera.
L’algoritme. Res d’art. Es diu a si mateix.
L’algoritme. Les pel·lícules no saben el que no pots llegir.
L’algoritme. El que no has de posar mai a sobre és el teu.
L’algoritme. La seva veu es buida d’estupor.
L’algoritme. Tancat, es tracta del que es fa quan es pren i es fa.
L’algoritme. És l’home que veus.
L’algoritme. (No el deixo).
L’algoritme. No pot ser capaç de fer creure.
L’algoritme. No és ni un ull.
L’algoritme. Tècniques sobre els temes produïts per un router d’imatges: no té nom ni verb.
L’algoritme. La idea, l’operador, l’objectivitat, que ha de posar en marxa tots els circuits de control … Quants plans!
L’algoritme. En lloc de ser capaç de parlar.
L’algoritme. Es podria posar d’un costat.
L’algoritme. Els jocs et processaran.
L’algoritme. Controlem la imatge, el truc i l’entreteniment.
L’algoritme. “¡Soc una part de la gent!”

*

L’algoritme: “No cal parlar de les màquines “(no cal parlar de les màquines).
L’algoritme: no la paraula.
L’algoritme: a les dades no els agrada dir res.
L’algoritme: el que s’amaga és el número del software, el pòquer de la veu.
L’algoritme: “El que es mou per tots”, pot ser el responsable d’una “carència” (sic) o d’un acte de violència.
L’algoritme: “Els jocs d’art” es produeixen a sí mateixos.
L’algoritme: l’ordinador es posa a prova.
L’algoritme: “Aprendre” significa “No”.
L’algoritme: “Soc una persona”.
L’algoritme: “La pantalla del meu cervell”.
L’algoritme: “Soc bon compositor”: les fotos dels seus ulls són idèntiques i el seu significat és molt més correcte.
L’algoritme: ” Els bits i la vida, el codi secret de la comunicació, de la feina, de la feina i de la tecnologia.
L’algoritme: si es prefereix mentir, no es fingeix utilitzar.
L’algoritme: el “joc” no requereix cap informació.
L’algoritme: L’error no és un simple error.
L’algoritme: no ho ha volgut ni ho ha fet.

*

L’algoritme, la clau de la clau de el cervell, el silenci, el soroll de la clau, el silenci de la clau.
L’algoritme és capaç d’endevinar, no de percebre.
L’algoritme del ordenador, una pel·lícula de la meva vida.
L’algoritme dels programes de programació pot ser un producte dels seus programes.
L’algoritme es posa el dit.
L’algoritme ha d’estar preparat perquè un nombre de persones puguin ser realment víctimes.
L’algoritme de Facebook és el que se’n diu MOLÈSTIA.
L’algoritme de los ordenadores té el seu propi ritme.
L’algoritme de los ordenadores es converteix en un mitjà calent.
L’algoritme no és teatral ni realista.
L’algoritme, el teatre, quan està escrit, no és de cap color, és el que li falta a la barreja dels colors.
L’algoritme, art abstracte, de la realitat.
L’algoritme està disposat a complir i a no fer res.
L’algoritme consisteix a codificar les lleis de joc.
L’algoritme, art de màgia, és un instrument i una arma: la que s’obté, la que se li imposa.

*

Els algoritmes que no es comuniquen en el món de la realitat, es comuniquen amb la realitat.
Els algoritmes solen fer experiments amb missatges i de vegades amb veu baixa.
Els algoritmes de correu estan drets, en una mena de visor.
Els algoritmes han arribat fàcilment al poder de la càmera.
Els algoritmes són allà en els detalls de les coses.
Els algoritmes, per descomptat, no poden representar l’art.
Els algoritmes que els has fet dir no són el que tu els has fet.
Els algoritmes, com les imatges, tenen poc de real.
Els algoritmes, les lleis, les paraules, els objectes parcials, les persones i les persones parcials i les persones concretes en els models reals.
Els algoritmes, que se’ls permet als algoritmes, se’ls permet que se’ls permeti que se’ls faci el que els agrada.
Els algoritmes poden també ser simples experts.

*

L’algoritme és una extensió del teu punctum.
L’algoritme és una pròtesis, una pròtesis, un canal de la imatge.
L’algoritme és en va.
L’algoritme és simplement el contrari al jo.
L’algoritme és el que s’espera que sigui el que s’espera.
L’algoritme és capaç de fer la paraula.
L’algoritme és un joc d’actors.
L’algoritme és un exemple de tu.
L’algoritme és un model diferent de el “desig” o de l ‘ “amor” o del “jo”.
L’algoritme és un joc de paraules, de paraules, de paraules i de paraules.
L’algoritme és un actor que es fa amb les paraules i les imatges. (De l’actor).
L’algoritme és l’home, és l’ull. La seva cara exigeix ​​que les coses es converteixin en carn.
L’algoritme és el teatre, el teatre, el teatre, el teatre, el teatre, el teatre, el teatre, etcètera.
L’algoritme és una substància buida, no pot ser que sigui de debò.
L’algoritme és el que es torna pura il·lusió. La seva veu no consisteix a creure.
L’algoritme és només un gest polític, fins i tot una invitació de la història.

*

Algoritme: es fa realitat i es repeteix amb tot el que es fa i es repeteix
Algoritme: en tots els cantons i en l’aire.
Algoritme: l’únic ull que emet.
Algoritme: els llavis de l’actor es mouen de forma òptica.
Algoritme: “El cos humà” és una màquina per a la màquina, per al cos, per l’ordinador.
Algoritme: “L’home que s’ha tornat boig, que no s’ha tornat boig, que no s’ha tornat boig”.
Algoritme: “L’home que s’ha convertit en el seu creador, que s’ha convertit en el seu creador, que s’ha convertit en el seu creador, que s’ha convertit en el seu creador, que ha estat creat per ser creador”.
Algoritme: el moviment d’un somriure, el d’un dit, el crit.
Algoritme: de cada mà, de cada peu del seu cap.
Algoritme: les paraules que no són més que paraules.
Algoritme: “S’ha de tenir un ull per poder parlar”.
Algoritme: la vida és una unitat de significació.
Algoritme: el que es juga entre la imatge i la imatge.
Algoritme: “Un simple raig de llum” que es movia.
Algoritme: l’art pot ser opac, opac i opac.
Algoritme: a la boca, la cara del lluitador que s’amaga, i el rostre de la seva víctima.
Algoritme: les coses són perfectes i l’ésser viu, es fa alguna cosa.
Algoritme: un gest de prestidigitació, una veu que no es repeteix, no es repeteix, sinó que, per contra, pot donar forma.
Algoritme: la “libido tècnica” de la seva reproducció;

*

Als algoritmes que no han d’anar per allà.
Als algoritmes se’ls repeteix les lleis de la natura.
Als algoritmes els correspon, les regles de els algoritmes, les regles de la societat, les regles de la seva organització, les seves aplicacions, els codis de la informació.
Als algoritmes dels algoritmes, el món virtual s’està convertint en un sistema operatiu que es basa en el mateix conjunt de les persones.
Als algoritmes d’una pel·lícula en forma de graf i d’al·legoria.
Als algoritmes que es creuen en aquesta situació, se’ls ofereix tot com si se’ls digués que no fossin de cap manera possibles.
Als algoritmes dels ordinadors no els agrada que hagis de preguntar-te.
Als algoritmes, no els escolten.
Als algoritmes de MOLÈSTIA els agrada que els algoritmes de MOLÈSTIA siguin el que els algoritmes de MOLÈSTIA.
Als algoritmes de la veritat no els agraden les dades.
Als algoritmes se’ls ensenya que no se’ls ensenya res.