Somiant Deren

 

El dataset d’entrenament d’una xarxa ha de complir les condicions de ser nombrós quantitativament i alhora heterogeni i unitari qualitativament. Si les imatges són molt diverses entre si, la GAN no podrà aprendre a generalitzar i generar-ne de similars; si són massa semblants, només serà capaç de crear un nombre de variacions que apreciaríem com a limitat. Seguint i subvertint aquesta lògica hem creat un dataset a partir de tots els fotogrames d’una pel·lícula. Les imatges d’una pel·lícula constitueixen un corpus tancat –tant pel que fa a l’estil, com històric, com conceptual– i alhora heterogeni –si comparem els plans que la componen entre ells– i homogeni –si pensem en la relació entre els fotogrames, que contenen petites variacions successives–.

Aquesta xarxa ha estat entrenada amb totes les imatges de Meshes of the Afternoon (1943) de Maya Deren. El resultat és una xarxa que produeix imatges principalment de tendència abstracta però on es pot intuir una mena de sensació gràfica de la pel·lícula original i la presència de certs motius obsessius d’aquesta (el passeig, la figura amb un mirall a la cara, els plans detall, etc.). Els recorreguts per l’espai latent d’aquesta xarxa podrien semblar somnis provocats per la pel·lícula de Maya Deren; com una mena de representació de l’inconscient de les imatges mateixes.