Cambres fosques de la ideologia

2022. Instal·lació audiovisual multicanal.

 

Cambres fosques de la ideologia és una instal·lació sobre les mediacions tecnològiques que operen rere les imatges. Aquest projecte experimental posa en diàleg la imatge projectada per la camera obscura amb les imatges operatives de la intel·ligència artificial (IA), alhora que pretén mostrar l’acció tecnològica que les fa possibles.

La producció de la instal·lació es va realitzar en el marc d’una Beca de l’Institut Ramon Llull, New Art Foundation, Universitat Oberta de Catalunya, La Caldera i Hangar, i va ser presentada a Ars Electronica Garden Barcelona i al Paratext #61 d’Hangar.

La instal·lació barreja dos processos de producció d’imatges; la projecció òptica per mitjà de lents (que podem anomenar una projecció de cambra fosca) i les imatges extractives de la visió artificial. Es crea així un espai que transita entre dos temps de la història de les imatges: l’òptica de la cambra fosca que suposa l’inici de la producció automatitzada d’imatges del món i la visió artificial contemporània amb el seu desig d’automatitzar la percepció. Aquests universos es mostren en un conjunt de quatre projeccions sobre pantalles distribuïdes per la sala i visibles tan frontalment com en retroprojecció, i on els elements que les produeixen –lents, ordinadors i projectors– estan visibles al mateix nivell i de la mateixa manera que aquestes. D’aquesta manera es construeix un entorn on tot està a la vista i pot ser observat, amb la intenció de poder començar a interrogar o qüestionar el seu funcionament.

El títol de la instal·lació fa referència a un conegut fragment de Marx i Engels on es compara la ideologia amb una cambra fosca, en tant aquesta produeix una imatge invertida del món. Si les lents creen una imatge cap per avall, les tecnologies de visió artificial suposen també un tipus de mediació que transforma allò que es veu. La visió artificial filtra les imatges que se li proporcionen com a input inferint-ne dades. Què busca, què descarta o com etiqueta cada eina de visió artificial denota una visió del món i participa, per la seva lògica extractivista, de la ideologia del big data.

La mediació de les lents és entre la realitat i la imatge –és la mediació la que produeix la imatge–, mentre que la mediació de la visió artificial parteix ja d’una imatge del món –és doncs una mediació entre imatges o entre imatges i dades: l’input i l’output. Es podria dir que les eines de visió artificial funcionen com una mena de paràsits, que s’acoblen a les imatges per extreure’n dades. A Cambres fosques de la ideologia les operacions de la visió artificial es mostren desprovistes de l’input original; s’ha manipulat la seva sortida gràfica per ensenyar només la representació d’allò que afegeixen. S’exhibeixen així com imatges operatives, segons l’expressió d’Harun Farocki.

 

L’espai de la instal·lació és un espai constantment duplicat en les projeccions. Sigui amb les lents que projecten els visitants o la paraula ideologia (a partir d’una impressió doblement invertida per a ser projectada cap per amunt i llegible d’esquerra a dreta), amb una eina de visió artificial que escruta i extreu al informació de posició dels cossos a la sala o amb una lent que inverteix i modifica una projecció d’imatges urbanes processades amb eines de visió artificial.

 

La instal·lació es completa amb una peça gràfica (impresa amb stamping en daurat sobre cartolina negra), que els visitants poden endur-se i que s’utilitza també en una de les projeccions. En una de les cares hi ha la paraula ideologia; com ja s’ha explicat doblement invertida pensant en ser projectada. En l’altra una cita del teòric W. J. T. Mitchell que reflexiona sobre les frases de Marx i Engels i sobre què fer amb les imatges de la ideologia.

 

 

 

El projecte ha implicat diverses acció de recerca i de col·laboració. S’ha realitzat un diàleg públic amb Alejandra L. Gabrielidis en el marc d’Ars Electronica Garden Barcelona 2021. Així com es va visitar la seu de l’ICFO (Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona) per parlar amb alguns dels seus treballadors i investigadors –Lydia Sanmarti, Federica Beduini i Jordi Andilla. La impressió 3D dels suports de les lents s’ha fet amb la col·laboració de l’Ateneu de Fabricació de Gràcia. S’ha realitzat també una recerca àmplia de materials òptics, incloent diversos tipus de lents convergents o de filtres dicroics.