Taupada

Taupada és l’exploració d’una situació intersticial. Entre la fotografia i el vídeo, entre l’estasi i el moviment, entre la potència i l’acte, entre el passat i l’avui, entre un ull i l’altre, entre una passa i la següent o entre les dues fases d’un batec.

El material de partida és un fons de fotografies estereoscòpiques preservat a Fototeca de Navarra. L’estereoscopia ocupa una posició paradoxal dins la història de la fotografia; depenent d’un visor, sembla inaugurar una tradició de dispositius i pantalles que ressonen més amb el nostre món –pel caràcter mediat i immaterial de la imatge que crea– que amb la fotografia del segle XX. La sensació de relleu que s’obté amb el visor, es pot recrear parcialment en vídeo commutant ràpidament entre una imatge i l’altra. Aquesta recreació afegeix, no obstant, un element que no té el material original: el ritme constant de commutació i les diferències espacials entre els dos punts de vista semblen fer bategar les imatges. Una vibració sacseja el parell estereoscòpic. Una pulsació anima el món representat. Dues imatges són ja suficients per a palpitar.

Taupada explora aquests moments mínims de l’animació d’un món, així com la cristalització momentània d’una època en un imaginari d’arxiu. Un món aturat però empapat del batec de la potència a punt d’actualitzar-se, de l’acció un i altre cop a la punta del dits.