La conferència infinita

Instal·lació amb xarxes de generació de text – 2024

 

 

Cada dia, durant tot un mes, un model d’intel·ligència artificial entrenat amb el contingut de l’arxiu del CCCB escriu compulsivament  una conferència al llarg d’onze hores ininterrompudes. La instal·lació s’activa cada matí a partir del títol suggerit per una pensadora, una científica o una creadora.

«La conferència infinita» funciona a partir d’una xarxa de generació de text entrenada amb uns 2.300 vídeos i àudios de l’arxiu de debats i conferències del CCCB. La instal·lació utilitza aquest repositori textual per plantejar un experiment sobre la IA i els seus usos. Quin valor li donem? Com l’hem d’entendre? Quines possibilitats ofereix? Podem donar-li veracitat? Què fa la IA amb allò que fagocita? L’experiment vol posar en relleu les potències i limitacions de l’escriptura estadística a l’hora d’explorar arxius singulars.

 

Actes reflexos. Les eines d’IA generativa i l’arxiu” text d’acompanyament del projecte publicat a CCCBLab. Investigació i innovació en cultura

 


Primera foto: Alice Brazzit

 

 

Descripció de la instal·lació al web del CCCB:

 

Una instal·lació artística del col·lectiu Estampa que juga amb les possibilitats de la intel·ligència artificial. Cada dia, durant tot un mes, un model d’intel·ligència artificial entrenat amb el contingut de l’arxiu del CCCB escriu compulsivament una conferència al llarg d’onze hores ininterrompudes.

La instal·lació es pot seguir al web del CCCB i des del Pati de les Dones a través d’una pantalla de 32 metres de llarg que reprodueix en directe el text que genera el model d’intel·ligència artificial. S’activa cada matí a partir del títol suggerit per un pensador, un científic o un creador sota la consigna de suscitar una reflexió sobre les qüestions que ens preocuparan durant els propers 30 anys.

«La conferència infinita» funciona a partir d’una xarxa de generació de text entrenada amb uns 2.300 vídeos i àudios de l’arxiu de debats i conferències del CCCB. Al llarg de trenta anys, les conferències del CCCB han tractat múltiples qüestions amb tota mena de veus i han acabat conformant una extensa cartografia de les reflexions, les preocupacions i les descobertes de la contemporaneïtat.

La instal·lació del col·lectiu artístic Estampa utilitza aquest repositori textual per plantejar un experiment sobre la IA i els seus usos. Quin valor li donem? Com l’hem d’entendre? Quines possibilitats ofereix? Podem donar-li veracitat? Què fa la IA amb allò que fagocita? L’experiment vol posar en relleu les potències i limitacions de l’escriptura estadística a l’hora d’explorar arxius singulars.

«La conferència infinita» està activa durant un mes. Cada dia, la IA escriu compulsivament i sense pausa una conferència que genera partint dels temes i enunciats proposats per 30 autors i intentant imitar l’arxiu del CCCB.

 

 

 

Com s’ha creat «La conferència infinita»?

Per fer funcionar «La conferència infinita», el col·lectiu artístic Estampa ha entrenat una xarxa de generació de text amb la transcripció de les conferències de l’arxiu del CCCB. Aquestes xarxes són sistemes d’imitació estadística que, a partir d’un conjunt d’exemples, busquen solucions probables per generar-ne de semblants. En allò que genera un model, sempre hi ressona el conjunt de dades d’entrenament. Temes, motius, semàntiques, expressions…, tot es barreja en una eina combinatòria que solidifica les dades d’entrenament, però que també pot oferir resultats inesperats.

A diferència dels grans models d’IA que s’estan desenvolupant actualment, com ChatGPT, el projecte d’Estampa es planteja com un model específic i concret —la imitació de l’arxiu del centre— i s’ha dut a terme amb un maquinari d’alt rendiment, però disponible a nivell d’usuari. Aquesta manera de treballar respon a la reflexió sobre la necessitat d’un ús acotat d’aquestes eines, no només per valorar què en volem fer, sinó ja d’entrada per la petjada ecològica. També prové d’un interès pels resultats d’aquests models menors: entrenats amb corpus petits, són més propensos a les combinacions improbables. Els grans models imiten la mitjana, produeixen el resultat estàndard; els models petits forcen la combinatòria i, quan tenim sort, apareixen idees noves.