Dividuals

 

 

Ja no estem davant el parell “individu-massa”. Els individus han esdevingut “dividuals” i les masses s’han convertit en indicadors, dades, mercats o “bancs”.
Gilles Deleuze. Postscript on the Societies of Control

 

L’expressió “dividuals” de Deleuze ens acosta a la creixent comprensió del que en filosofia s’ha anomenat el principi d’individuació –allò que fa d’un individu una cosa absolutament única–. El principi d’individuació en el pensament del filòsof Gilbert Simondon integra devenir i singularitat, tenint en compte la totalitat de relacions que intervenen en aquest procés i no només el producte d’aquesta individuació. En aquest sentit, per a Simondon no hi ha individus, que serien una interrupció del devenir, sinó realitats preindividuals, transindividuals o interindividuals. En aquests discursos hi acaba impregnant una idea més ampliada de la individualitat, la qual contempla una gradació de la mateixa respecte dels seus límits. La recerca actual de grups d’investigació en biologia suggereix una definició d’individu que no sigui considerada en termes espacials, sinó més aviat temporals:

 

“Les diferents condicions de contorn podrien afectar el grau d’individualitat d’una entitat i la relació amb el seu entorn. Per exemple, quant d’«individual» té un ecosistema? Què li passa a aquesta individualitat si una espècie desapareix o canvia un factor ambiental crucial? Què passa si el límit d’un organisme no es dibuixa al voltant de la seva pell sinó més enllà per incloure també part del seu entorn?” (Cepelewicz, 2020).

 

Aquests interrogants obren un espai on hi batega la idea duna subjectivitat nòmada, constituïda per vincles que situen el subjecte en un flux de relacions amb múltiples altres. Una idea que fa imaginable l’assumpció de dinàmiques relacionals i transformatives, així com unes identitats que no són fixes ni alienes al poder.

Per generar aquest vídeo s’ha aplicat el deepfake sobre un output d’una altra eina de generació d’imatges especialitzada en crear cares; el resultat és un morphing de cares que parlen amb una única veu.