Definición de «Estrafer»

estrafer

1 imitar; remedar; contrahacer.

2 disimular; desfigurar; disfrazar.

estrafer

1 1 v. tr. [LC] Imitar més o menys bé (algú o quelcom d’un altre). Estrafà molt bé la veu del seu germà. Estrafeia la figura de la seva cosina.

1 2 v. tr. [LC] Imitar (alguna cosa). Estrafer el cant de la perdiu.

2 tr. [LC] Canviar (quelcom d’un mateix) amb un fi determinat. Perquè no et coneguin, cal que estrafacis la veu.