Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)
Animacions i grafismes per al documental Peixos d’aigua dolça (en aigua salada) (2018) de Marc Serena.
Animacions i grafismes per al documental Peixos d’aigua dolça (en aigua salada) (2018) de Marc Serena.
Vídeoassaig per al canal Soy cámara (CCCB). El concepte vomitori permet traçar relacions entre aquells sistemes, físics o virtuals, dissenyats per refusar certs grups o actituds.
Pel·lícula resultant d’un taller d’animació infantil realitzat dins el FEC festival 2018. Una pel·lícula sobre la comunicació: ones electromagnètiques, emojis, mans, llenguatges secrets i moltes més coses!
Edició de flipbooks per a les sessions de Cranc
Un projecte d’animació i música sobre les rotondes del Delta de l’Ebre. Les rotondes, llocs liminars entre l’espai urbà i el rural, són el punt de partida per desfer i reconstruir el paisatge per mitjà d’un joc de capes i fases. Inspirat pels estudis de l’urbanista Kevin Lynch i per estructures de la música minimalista d’Steve Reich.
Vídeo assaig per al programa Soy Cámara del CCCB. Un estudi dels usos de la llum a l’espai públic en quatre parts: “La noche sin sombras”, “La noche mecánica”, “Las noches eléctricas” i “Liberación y reparación”.
Projeccions per a l’obra de teatre Un tret al cap de Pau Miró. Estrenada a la Sala Beckett el juny de 2017, dins el festival GREC.
Taller d’animació col·lectiu, exprés (3h!) i per a tots els públics realitzat en el marc del FEC Festival 2017 a Reus. Aquest és el vídeo resultant.
Campanya publicitària per al Servei d’Arqueologia de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). Vídeo i cartells publicitaris a OPIS.
Sèrie de televisió per Olympic Channel produïda per El Cangrejo. Històries curioses al voltant de la carrera dels 100m. Nosaltres hem fet el grafisme, il·lustració i animació juntament amb en Pere Ginard.
Vídeowall d’entrada a l’exposició El Celler de Can Roca. De la Terra a la lluna.
Animació tangible és un programa d’animacions realitzat en el marc del Bill Festival 2016.
Les noves tecnologies i les xarxes socials estan produint una nova iconografia del rostre. En el camp de la recerca, es creen programaris que reconeixen la identitat de les emocions. En el camp de les pràctiques socials, la cara és el centre d’accions com les selfies o d’apps de mascarada i intercanvi de cares. Aquesta iconografia renovada s’inscriu en una llarga tradició d’estudis del rostre que han pretès mesurar-lo i fer-lo parlar. De la fisiognomia a la biometria digital, de la correcta representació de les passions al monitoratge dels espectadors, passant per la ganyota com a rebel•lió, el rostre té una història feta d’imatges.
Set històries de la literatura catalana, una constel·lació variada que ens porta de Quim Monzó a Ramón Llull, passant per Joanot Martorell, Narcís Oller, Maria Barbal i Maria-Mercè Marçal. Peça realitzada amb Julià Guillamon.
Vint-i-un artistes d’entre 6 i 12 anys han convertit la ganyota en la protagonista del curt realitzat en el taller d’animació Minicurts del FEC Festival 2016.